sábado, febrero 04, 2006

 
IRPF

Us debia una notícia del diari
d'Antonio Franco, del dia 31 de gener. Els madrilenys paguen de mitjà 5217 euros en concepte d'IRPF, els catalans 4131. Això no deixa de ser una bona notícia per a catalans i madrilenys, ja que a nivell individual de mitja tenen uns ingressos alts.

L'IRPF, és un impost que el paguen les persones, i és el mateix a Càceres que a Tordera. Si una persona guanya X, té tres fills i ha comprat una vivenda a Catalunya, pagarà el mateix que si això ho ha fet a Extremadura o a qualsevol lloc d'Espanya.

El que és lògic, és que després aquests diners es reparteixin en funció de les necessitats de la gent. Ahir ho parlava amb un company de partit que em deia. Oi que si jo vaig a l'hospital tinc el mateix dret que una persona que aporta més o menys que jo? Cal distribuir l'IRPF en funció de les necessitats que tinguin les persones.

Els melillencs aporten 2098 euros de mitja a la cistella de l'IRPF. Si amb aquests diners haguessin de satisfer les seves necessitats probablement no hi arribarien. És aleshores quan entra el concepte de solidaritat i de distribució dels impostos per tal de mirar pel bé general.
El bé general que poden considerar a Extremadura no sé si és el mateix que el de Catalunya, però a mi em sembla que si a Catalunya es subvenciona de forma exagerada certs aspectes, no tindrem per finançar la sanitat o l'educació. I això no és culpa del PP (que sempre surt de culpable de tot). Això és culpa de qui no sap establir prioritats i amaga les seves deficiències en el victimisme.

SANT ANDREU DE LLAVANERES, UN MODEL A SEGUIR

Ahir al vespre, es va inagurar la seu del Partit Popular de Sant Andreu de Llavaneres. Aquesta població té un caràcter molt especial per al nostre projecte. És l'exemple més clar que quan governem ho fem bé i amb eficàcia i això el poble ho agraeix.

En Víctor Ros i el seu equip de govern, han aconseguit transformar una ciutat de 8000 habitants, en una ciutat amb equilibri social, econòmic, i sobretot una localitat en la qual els llavanerencs s'hi poden sentir identificats i en poden ser partíceps, per l'elevat nombre d'infraestructures i serveis que l'equip de govern ha donat al municipi.

Ahir, durant la inaguració de la seu, vaig veure una població engrescada en el projecte i contenta amb la feina d'en Víctor Ros. No hi van faltar
Josep Piqué i Dolors Montserrat.
La Dolors Montserrat a més, visitarà Tordera properament en una demostració una vegada més de la seva implicació i dedicació al projecte que impulsem des de les seccions locals del Partit Popular.

Al sopar, a la "taula jove", es va parlar de joventut amb els no tan joves (la política de joventut no és només oci, i això cal recordar-ho a molts regidors de Joventut).

Comments:
El que se subvenciona de forma exagerada és la sanitat i l'educació privada. Per això no hi ha una sanitat i educació públiques de qualitat.

Salut i República
 
En tot cas s'hauria d'ajudar a les famílies i a les persones amb xecs escolars i sanitaris.
 
Oriol, va ser el PS0E qui va començar a subvencionar escoles concertades i privades.
Xavi, l'IRPF és un impost progressiu, com més diners tens més el pagues, tothom paga més com més diners té. El problema és que suposa molta paperassa, és un impost que cada vegada creix menys (a diferència de l'IVA i societats, que creixen molt més, un 7% i un 18%) i les grans fortunes saben amagar els calers en paradisos fiscals, només el paguem els rucs.
Això no treu que a Cornellà un ciutadà amb una renda de un milió de pessetes rebi molt menys que un sevillà amb una renda d'un milió de pessetes i disposi de molts menys serveis públics (piscines, biblioteques, hospitals...), i si es queda a l'atur els diners que cobrarà disminuïran al voltant del 20%.

L'exemple més bo de lloc governat pel PP és el País Valencià, que té unes característiques econòmiques, industrials i financeres similars a catalunya (els empresaris sempre demanen l'entesa Catalunya-València). Si volem que Catalunya acabi com València, amb un desert industrial, un turisme de borratxera insuportable, monstres ultradeficitaris finançats amb els diners de tots (ciutat de les arts, terra mítica), unes ciaxes d'estalvis intervingudes des del poder públic, una corrpució sense límits i amb múltiples casos als tribunals, una especulació que fa que tot el litoral estigui utbanitzat amb monstres com arina d'or i que ha arribat al parlament europeu de tant impresentable, un boicot sistemàtic a la cultura local...
Si volem que Catalunya acabi així no dubtarem en dipostiar el nostre vot en el teu partit d'extrema dreta-nacionalista espanyola liderat per Acebes i Zaplana.
 
Fixa't que aquests serveis públics que dius que el ciutadà de Cornellà segons tu no disposa són competència de l'administració autonòmica (i de la municipal que ha de cedir el terreny).

Si no es fan aquests serveis no culpis al PP que mai ha tingut un conseller a la Generalitat, en tot cas culpa a CIU i al Tripartit que han preferit gastar-se els diners en altres coses.

Tot govern pot tenir errors i és evident que si un tribunal demostra un cas de corrupció la persona ha de ser expulsada del partit, però a València la gestió del PP rep cada cop més vots. Potser és que la gent està contenta amb la feina de Camps. A Madrid passa el mateix. Tant Gallardón com Aguirre pugen en valoració i en nombre de votants.
 
Hitler també va guanyar eleccions machote.
 
A veure post-feixista com vosl que invertim si no ens doneu un duro.
 
Però el PP no fa la política de Hitler, això és obvi.

Anònim, Madrid també té dèficit fiscal i bé que inverteix. S'han de tenir prioritats, els diners són limitats i cada administració ha de saber gestionar-los mitjançant prioritats. A Madrid no tenen comissaris lingüístics ni tres televisions públiques deficitàries.
 
Avui 6 de febrer es l'aniversari d'en Marc Verges, que fa 27 anyets...
FELICITATS MARC
 
Madrid no té dèficit fiscal. El mètode que fa servir tot el món no dóna balança fiscal a Madrid.Demagog.
 
Pedro,
Te he contestado en mi blog, pero creo que empezaré a ignorarte. No paras de acceder a otros blogs y decir tonterias sin argumentos. Una lastima.
Que coño tiene que ver Hitler con el IRPF?
Lee libros, escucha y aprende, porque sino la gente pasará de ti. No malgaste el tiempo en escribir tonterias, el tiempo vale lo mismo aqui que en Aranda del Duero, por ello cuando digas algo, mira que sea interesante.
 
Os recomiendo que repaseis escritos del Catedratico de Economia de la UPF Xavier Sala i Martin donde explica el origen del IRPF y dice cosas interesante.
Un saludo
Xavi, felicidades por el blog. Espero verte en Barcelona el 11.
 
De totes maneres les balances no han estat publicades, i només en podem tenir aproximacions, però Madrid, Catalunya, Balears i la Comunitat Valenciana són les quatre comunitats que més aporten, perquè els seus ciutadans de mitjana guanyen més diners i aporten més en conjunt. Això no vol dir que un ciutadà de Sevilla no pagui el mateix que un de Barcelona.

Ricardo, gracias. No podré estar el dia 11 en Barcelona porque tengo un examen de Derecho Constitucional.
 
Qui ha comparat Hitler amb les balances fiscals?
Saps parlar català?
Saps que sóc alumne de Sala Martín i quan veu algú del PP vomita?
 
Anònim, suposo que les preguntes les dirigeixes a en Ricardo.

Suposo que ell les contestarà, però per si no ho fes ja ho faig jo.

En Pedro ha comparat Hitler amb el PP argumentant que els dos han guanyat eleccions democràticament. S'ha de dir que el tema de fons eren les balances fiscals, ja que jo he parlat de com Esperanza Aguirre en comptes de fer victimisme, treballa pels problemes dels ciutadans.

En Ricardo sap parlar català, però fent ús de la seva llibertat individual parla en castellà.

La tercera pregunta ja no la puc contestar, però si Sala i Martín va estar a un seminari de les FAES i va compartir idees no crec que hi tingui tanta animadversió.
 
Anonim (Pedro)
1.No entraré en temas lingüísticos que me pondrían a la altura de aquellos que desconocen más allá de su idioma.
Hablo catalán, cuando nadie me lo pide, me lo exige, o cuando no me obligan.
Y hablo castellano y escribo en castellano mientras existan inspectores lingüísticos en colegios, mientras la enseñanza del castellano este perseguida como la dictadura anterior hacia con el catalán. Me considero más rebelde que cualquier, porque simplemente hago lo que no hacen los demás. D'acord?
2. Si eres tan amable te pasaré la agenda de FAES en verano, donde Sala i Martín participo con una tal Esperanza Aguirre en una conferencia.
Puede que en el terreno político exista una distancia, pero en el económico, las ideas liberales se atraen.
Un fuerte saludo, y siento el ambiente de crispación que se crea.
No lanzaré preguntas vaya a ser que alguna mente sensible del nacionalismo se sienta que con mi acusado fascismo español puede ofenderle...el mundo al revés.
 
A-No sóc anònim.
B-He parlat de Hitler quan t'he explicat el PP de València és un desastre i tu m'has contestat que guanyen eleccions i per tant governen bé. Hi havia dos temes, l'IRPF i el PP de València, que ha especulat tant que ha arribat al parlament europeu.
Sap parlar català?D'acord, no ho semblava.
"existan inspectores lingüísticos en colegios, mientras la enseñanza del castellano este perseguida como la dictadura anterior hacia con el catalán. Me considero más rebelde que cualquier, porque simplemente hago lo que no hacen los demás."
Mai havia sentit una mentida tan grossa. Han pegat algú per parlar castellà?Perquè sé molts casos de gent agredida per parlar català durant la dictadura. Mai he vist un inspector lingüístic. No veig gaire rebel ser d'extrema dreta.
Quan condemnis el franquisme en parlem.
 
Pedro, defensar els drets dels ciutadans i considerar allò més normal del món que a Catalunya TAMBÉ es parli castellà no és ser d'extrema dreta, simplement és tenir sentit comú i acceptar la pluralitat que ens enriqueix.

Et repeteixo que el Partit Popular ha condemnat el franquisme i que la majoria de temes són independents del que va passar fa 40 anys.
 
Jo no he dit que sigui d'extrema dreta per parlar castellà, és d'extrema dreta perquè és del PP i s'inventa coses sobre la immersió lingüística8que existeix des de fa 20 anys però mai havia generat queixes).

Mariano Rajoy i aquell del bigoti no han condemnat el franquisme.
 
Doncs la situació actual sí que en genera de queixes, o és que no en pot generar. És perfecte que ningú pot ni té dret a queixar-se?

Vaja, doncs a Espanya hi ha un 42 % de la gent que és d'extrema dreta, no?

Això els hi dius a ells, però ja ho han fet i no ho seguiré repetint. Ara, també li dius a Batasuna que condemini el terrorisme d'una vegada, i li dius a Zapatero que també condemni l'atac a embaixades europees (si haguessin atacat la de Veneçuela, hagués estat el primer a saltar).
 
Un 37%. I sí, són d'extrema dreta. Com ja he dit, Alemanya, un país civilitzat, va votar majoritàriament nazis, no crec que sigui tant preocupant que a Espanya, un país atraçat, guanyi un partit d'extrema dreta.

La situació ACTUAL és la mateixa que la de fa 20 anys. Però com que la línia política del teu partit la marca Pedro J. ara us queixeu.
 
Això són opinions teves. No formo part d'un partit d'extrema dreta perquè quan hem governat la nostra preocupació han estat els ciutadans.

La línia del PP es marca dins del partit. Potser a altres llocs no, però al Partit Popular sí.

El que és trist és que quan al PP defensem els drets individuals dels ciutadans se'ns acusi d'anar contra Catalunya.
 
Això dels drets individuals no és més que un argument oportunista farcit de demagògia. Què defensen, que tinguin preservats els suposats drets individuals però no els francesos? Que jo sàpiga ningú es queixa per aquesta discriminació d'un dret individual. I ara vostè em dirà que això que dic no té sentit perquè estem parlant de la nació espanyola on els francesos no hi pinten res. Doncs així en què quedem, estem parlant de drets individuals o de drets nacionals? Qui són els nacionalistes aquí? O potser vostès només defensen els drets individuals quan interessa a la "nació espanyola" però no en cas que no interessi i pugui amenaçar-la? Perquè clar, si el castellà va arraconant el català no passa res, però si fos el francès el que ho fes contra el castellà aleshores seria un tema d'Estat oi? I què passa quan la nació espanyola va en contra dels drets individuals de ciutadans catalans de parlar en català als jutjats? vostès no diuen ni mu!!!! Però què hipòcrites! Quina barra!! Potser és que no són conscients de què és el que porta a la desaparíció d'una llengua. Miri el cas de Gal.les i tregui'n conclusions home!!! Ah! I això no treu que jo consideri el castellà un idioma molt important, no barregem les coses.
 
A la segona línia volia escriure:

Què defensen, que tinguin preservats els suposats drets individuals els catalans originaris d'altres terres de l'estat espanyol però no els francesos?
 
Benvolgut individu, trobo molt interessants les seves reflexions.

Els ciutadans francesos tenen la seva pròpia Constitució, i viuen en un Estat que lamentablement no reconeix la pluralitat dels seus ciutadans.

Desconec la situació política a la zona de parla catalana de França, però fora bo que els ciutadans que se sentin discriminats en aquest aspecte, votessin a un partit que transmetés les seves queixes al govern francés.

Aquest tema dels jutjats presenta complicacions. Malgrat tot, les polítiques que ajudin a millorar els drets individuals d'uns sense treure'n a d'altres, és a dir, sense discriminar, són bones. Per exemple, incentivar l'aprenentatge de català als jutges que vinguin de la resta de l'estat espanyol, però mai obligar, perquè les imposicions són dolentes.
 
Benvolgut Xavi Martín, quan parlava de francesos em referia a gent procedent de França que viu a Catalunya, i que cada cop són més com és lògic dins del marc d'una Unió Europea que el que pretén és fomentar la mobilitat dels ciutadans, entre d'altres coses. Per tant, el que plantejo és perquè haurien de prevaldre uns suposats drets individuals d'un castellà que ve a Catalunya, des d'un de vista de l'ús de la llengua, i en canvi el francès aquests drets no els tindria. La seva resposta suposo que seria que uns són espanyols i els altres no. Aleshores és quan dic, així això potser no té res a veure amb drets individuals, sinó que té a veure amb la suposada nació de la qual formem part. O sigui, que en realitat és un nacionalisme espanyol el que fa que uns ciutadans (els procedents per ex de Castella tinguin uns drets, i els procedents de França no els tinguin). Amb això intento posar en evidència la contradicció de la seva argumentació sobre drets individuals: aquests hi són en el sentit que tothom hauria de poder expressar-se com vulgui (en aquest cas ningú obligarà a un francès a parlar en castellà si no vol, o un castellà a fer-ho en català si no vol. Per ell farà i ell en serà el perjudicat), però no té sentit que això s'extengui a l'idioma de l'ensenyament per exemple, perquè és on entrem en la contradicció, ja que seria inviable que en una escola tothom fes ús d'aquest suposat dret individual. Què passaria si els nens parlessin a parts iguals d'un 25% quatre llengües: català, castellà, anglès i àrab? S'haurien de fer quatre classes separades? Això no té cap sentit, i més quan no hi ha cap problema en determinar una llengua vehicular i que serveixi per garantir la cohesió de la societat, que en el nostre cas no pot ser altra que la catalana (per diversos motius que em portarien a extendre'm massa). Podrà intentar justificar el fet que també hi hagi classes en castellà (llengua oficial de l'estat, llengua molt parlada, llengua important al món, etc.) però no pot fer-ho en base a uns drets individuals de les persones si no vol entrar en contradicció. Espero que aquest cop s'hagi entès el que volia expressar. Una salutació.
 
Individu, gràcies per participar i aportar elements al debat.

Abans havia interpretat malament el que havia dit. Li demano disculpes.

Miri, l'ensenyament en castellà a Catalunya es pot justificar per diverses raons.

Article 3
1. El castellà és la llengua espanyola oficial de I'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

Així doncs la Constitució diu que és un dret de la persona la utilització del castellà.

Es pot fonamentar també en la realitat social. Avui mateix he fet un examen de Dret Constitucional, en el qual la segona part parlava de conceptes de Constitució. Es tractava de contraposar a Lassalle amb Burke. Doncs bé, m'he posicionat a favor del primer (va impulsar la creació del primer partit socialista a Alemanya). Potser s'extranyarà. Doncs no, perquè el primer era de la opinió que la Constitució ha de plasmar la realitat social, sinó no té eficàcia. De la mateixa manera, les lleis també han de ser fruït de la realitat social. Burke basava en la història el seu concepte de Constitució.

Així doncs, si ens basem en una realitat social és evident que l'ensenyament en castellà a Catalunya hauria de ser no només possible sinó que també és lògic que algú ho demani.

A títol personal, i per a millorar la convivència, crec que la solució ideal és la de l'ensenyament bilingüe (per tal de no segregar) o fins i tot, com es farà i es comença a fer a les Illes Balears, trilingüe, per tal de que l'ensenyament de les llengues en l'àmbit escolar dugui als alumnes a un millor coneixement d'idiomes per tal de millorar el seu currículum i evitar encara que sigui en part el fracàs escolar.

Imposant i separant no s'aconsegueix res, al contrari.

El francés, al ser una llengua important dins la Unió Europea, és una opció més a ensenyar dins de l'educació, ja sigui a mode de curs introductori o bé d'altres maneres. Seria necessari un pacte d'educació que a partir d'unes bases, permetés a les diferents escoles i instituts construir un programa que més beneficiés a la formació dels estudiants, que és realment el que ens interessa.
 
Per cert, en relació al tema de les imposicions, comparteixo que sempre serà millor no imposar que imposar, però em sembla que aquesta també és una paraula trampa (i una mica lletja, també podríem parlar d'establiment d'una norma). És que l'estat estableix moltes normes que els ciutadans han de complir? Sense anar gaire lluny, la prohibició de fumar en llocs de treball i altres llocs públics per exemple. Però suposo que estarem d'acord en què això és necessari. La clau és que allò que es persegueixi aporti un bé comú i sigui difícil arribar-hi d'altres maneres. El que justifica l'establiment del català com a llengua vehicular ens portaria diverses hores de conversa, però jo li asseguro que la meva defensa d'aquesta qüestió no té com a objectiu la imposició del català als castellanoparlants; més que res perquè aquest és un debat molt complex que incorpora molts matisos i subtileses, que malauradament el seu partit no té en compte, no sé si per ignorància, menyspreu, o simple electoralisme contra Zapatero que ens pot fer molt mal als catalans en imatge a la resta d'Espanya. Només cal veure el programa 59 segundos, en què el Pedro J Ramírez cada dilluns treu el tema fins i tot sense que tingui relació amb el debat simplement per crispar l'ambient (només cal veure la cara de la moderadora, que ja en deu estar ben tipa).
 
Ah! I només un comentari sobre el tema del dèficit fiscal: Madrid en tindrà (poquet o una miqueta segons el mètode), perquè els seus ciutadans paguen impostos, vostè ha dit. A mi em sembla que també s'ha descuidat el tema de les seus de les empreses, perquè jo diria que no n'hi ha pas poques oi? Les empreses, que han fet gran part dels seus beneficis gràcies a ciutadans de la resta de l'estat, paguen uns impostos que curiosament només compten com a diners que han pagat els madrilenys.
 
Veig que la seva (realment s'em fa estrany parlar de seva perquè em sembla que els dos som relativament joves, jo una mica més gran que vostè/tu) resposta de les 5:27 s'ha solapat amb el meu missatge, amb tema coincident. Al meu missatge, només afegir el següent per respondre al seu/teu: amb l'article 3 que tu cites justifiques que la gent té el dret d'usar-lo, cosa que jo ja deia al text de les 5:15.

Respecte al tema de la Constitució, jo també trobo mès encertat que aquesta es basi en la realitat social que no pas en la història, de tota manera jo no he estudiat Dret Constitucional i per tant hauria de conèixer què implica cada opció per posicionar-me millor.

També he comentat que poden haver-hi diversos arguments que justifiquin l'ensenyament en castellà, però no el tema dels drets individuals. En aquest sentit coincideixo amb vostè/tu que des d'un punt de vista de la realitat social es podria defensar.

Diu/s que per millorar la convivència seria recomanable un ensenyament trilingüe. Això implicaria pensar que la convivència està trencada a Catalunya, i diria que aquí s'equivoca, perquè és un tema que ha qüestionat molt poca gent. D'altra banda, es dóna per suposat que el sector de la societat defensor de la opció bilingüe (a banda de l'anglès) és tot el castellanoparlant, quan molts d'aquests estan totalment d'acord amb el sistema actual.
I parlant de la convivència, qui ens diu que no aniria pitjor amb un sistema bilingüe, potser aleshores hi hauria més gent en desacord amb el sistema del moment en relació amb la que pugui haver-hi avui.

Sobre la paraula imposar, ja n'he dit alguna cosa. La frase "que imposant no s'aconsegueix res" crec que està buida de sentit, perquè en una societat totes les regles que ajuden a que aquesta funcioni també s'han imposat. A més a més, jo també podria dir que a mi m'han imposat aprendre el castellà quan sóc catalanoparlant per exemple. Però no ho dic perquè sóc conscient que no té sentit i no porta enlloc aquest tipus de debat, i segur que vostè pensaria que faig el ridícul i que sóc molt tancat, amb tota la raó del món.

La qüestió pendent, i en la que no ha entrat, és què justifica el català com a llengua vehicular. No tinc cap problema per parlar-ne si li/t' interessa, però en una altra ocasió perquè ara tinc poc temps.
 
Permet-me que et contesti en un altre moment totes aquestes qüestions que exposes. Tractem-nos de tu, millor, si no hi tens cap inconvenient.
 
Publicar un comentario



<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?